|
Aquesta exposició és fruit d’un viatge extens al Perú a la segona meitat del 2001. Sense expectatives i també sense prejudicis es va començar aquest viatge i així obert ens vam trobar tot un tresor davant dels nostres ulls. Mai un país ens havia interessat tant. Vam fer una immersió completa. Sempre que podíem, parlàvem amb la gent i intentàvem entendre els diferents aspectes de la vida peruana mitjançant la tertúlia, els diaris, llibres d’estudi i novel·les de la literatura peruana. Anàvem als restaurants populars i vam menjar una mica de tot. Malgrat que el nostre color - si no la roba - sempre ens delatava com estrangers "rics" ens vam trobar amb molta gent que ens va acceptar simplement com persones i ens va parlar de les seves preocupacions o plaers. Una estada a la Defensoría (DPL) a Chepén ens va obrir moltes portes normalment tancades. Ens van fer sentir una mica com a casa.
Aquí - naturalment - es presenta la mirada d’un europeu. El filtre pel que han hagut de passar totes les imatges del Perú són les nostres ments, educades aquí i acostumades a una realitat distinta. Com a introducció a un país, per tant, aquesta exposició és en cert sentit de segona categoria, ja que no pot donar la visió d’una persona autòctona.
L’exposició no sols ensenya unes poquíssimes imatges d’aquest viatge sinó també texts penjats del sostre entre les fotografies. Aquests texts no volen documentar, però, sinó volen obrir la percepció del visitant, incitant-l’ho a pensar menys i sentir més. Algunes vegades el recurs utilitzat en els texts és el de la consternació, així que l’espectador no intenti d’entendre sinó - així ho vol l’autor - deixi fluir les paraules, intenti sentir el ritme i permeti entrar la llum de colors reflectida de les fotografies al seu cor.
Nil Thraby |
Tornar