Index of <mirades prohibides>

Un dilluns a la nit el mar va desaparèixer. Sense ni tan sols dir adéu va marxar i ens va deixar un embolic que no vegis. Mentre aquests que duen bata blanca, aquests que venen de la ciutat tan sobrats, aquests que ens miren a nosaltres com si no tinguéssim llengua, encara arrugen el front, nosaltres que som, és a dir: érem, del mar, que l’anomenem la Mar amb majúscula i en femení com si d’una dona es tractés, nosaltres teníem el merder fet davant de casa nostra. Els primers dies podíem anar caminant sobre el que abans havia estat el fons de la Mar i agafar amb les mans el peix mort per menjar-nos-ho. Després, però, quina pudor!

tancar

Un lunes por la noche desapareció el mar. Sin ni siquiera decir adiós se marchó y nos dejó un lío que no veas. Mientras aquellos de la bata blanca, aquellos que vienen de la ciudad tan sobrados, aquellos que nos miran a nosotros como si no tuviéramos lengua, todavía arrugan la frente, nosotros que somos, o sea: éramos, del mar, al que llamamos la Mar con mayúscula y en femenino como si de una mujer se tratase, nosotros tenemos el lío delante de nuestra casa. Los primeros días podíamos ir caminando sobre el fondo de la Mar y coger los peces muertos con la mano. Pero después, ¡qué peste!

cerrar

A Monday night the sea vanished. Without even saying goodbye it went away and left us with an unbelievable mess. While those in the white coats, those who come so highbrow from the cities, those who look upon us as if we had no tongue, still frowned, we who are, that is: were, of the sea whom we call "the Sea" and "she" with an capital first letter and as if it was a woman, we have the mess in front of our homes. In the beginning we could walk upon that what before was the ground of the Sea and pick up the dead fishes by hand. But later, what a stink!

close

In einer Montag Nacht verschwand das Meer. Ohne sich zu verabschieden ging es und hinterließ uns einen Ärger, der sich gewaschen hat. Während jene in den weißen Kitteln, jene, die so hochnäsig aus der Stadt kommen, jene, die uns angucken, als würden wir nicht einmal sprechen können, haben wir, die wir vom Meer sind, das heißt: waren, und die wir es "die See" und "sie" nennen, mit großem Buchstaben und als ob es eine Frau wäre, den ganzen Ärger vor unserer Haustür. Anfangs konnte man noch hinauslaufen auf dem, was einmal der Seegrund gewesen war, und die toten Fische mit der Hand auflesen. Aber später, was für ein Gestank!

schließen